Indymedia La Plana: Centre de mitjans independent

Em sembla que tenim una memòria un tant edulcorada del passat de Castelló, i que magnifiquem la història delsmoviments socials locals. Potser hem passat un cicle de lluites ambmés “glamour”, i ara no són tan visibles lesresistències, però els problemes socials continuen, il'autoorganització també.

Les inèrcies de l'activisme sovint són un tantincomprensibles. Que fa que en certes lluites coincidim tanta gent?Que fa que ens considerem més importants quan sortim als mitjans burgesos i en canvi no valorem el treball menys visible delsmoviments socials? Perquè considerem que els temps passats sempre són millors quan avui en dia encara hi han exemples enriquidors des de l'autoorganització i l'assemblearisme?

Mencionem el treball de la xarxa feminista, el seu interès per mostrar formes d'analitzar el dia a dia dels moviments socials des de nous paràmetres com el creixement en xarxa que mostra el Rizoma. Així hem aprés que no podem valorar els resultats de les nostres activitats amb els criteris propis delsistema, en termes d'èxit i fracàs. Mencionem l'interès de la Distri Comú per reflexionar des dels col·lectius locals al voltant del “Treball”, amb la proposta d'una publicació que aprofundisca al respecte. Mencionem l'interès del Grup de suport als presos per palesar les injustícies de la privació
de llibertat, amb la marxa a la presó, amb el cinema d'estiu. Mencionem al CSO La Nau per fer de l'okupació una lluita antiautoritària que planteja l'okupació com una pràctica amb una ideologia més treballada i un mode de vida més coherent amb l'ideal de societat al que aspirem.

Recordem que en aquest sentit Indymedia és una iniciativa que va nàixer al 2003 per articular un teixit social fortament desfragmentat, per donar visibilitat a les poques experiències locals, i durant un període prou llarg ha fet la seua funció complint els objectius per als que va nàixer.

Malauradament, és cert que des de fa un temps Indymedia la plana s'està convertint en una eina desvirtuada. Però, no és una novetat que hi haja qui sols l'usa per a queixar-se i destruir al "contrincant" polític, i que altres sols participen per sentenciar càtedra sobre realitats que desconeixen. Hi ha una baixa participació en la publicació oberta, i qui publica, freqüentment ho fa amb continguts trivials, que no aprofundeixen en les causes dels problemes, i no analitzen la feina dels col·lectius.

Cal recordar que aquests fenòmens han provocat trencaments molt profunds entre sectors que compartien objectius-pràctiques des del naixement de la xarxa Indymedia, i que després de 5 anys d'Indymedia de la Plana, estan copant la columna dreta i els seus debats. A poc a poc els usos que fan certes persones estan aconseguint que quan entres a Indymedia a assabentar-te del que es cou per Castelló, t'entren ganes de llegir la premsa burgesa. Per descomptat, així no aportem res a la societat alternativa a que aspirem.

Qualsevol persona que vulga involucrar-se contra les injustícies del sistema cal que s'implique amb l'entorn i amb les lluites que es desenvolupen. Protestar és alterar l'ordre, oposar-se és enfrontar-se. Ja en tenim prou d'usos de la publicació oberta que sols fan que posar pals a les rodes, que no construeixen, que sols serveixen al sensacionalisme, a que les converses giren al voltant d'anècdotes, de xafardejos, de rumors, de pintades,
que es fomente el mal rotllo, els diàlegs de sords, les ganes de separar i de parlar sense escoltar.

És una llàstima que fem de l'únic mitjà dels col·lectius oposats al sistema una eina per buscar les errades dels “altres”, un instrument per a criminalitzar als que no ens agraden. L'anonimat que permet Indymedia, la virtualitat del debat, sols està contribuint a la infantilització de
les lluites. On queda l'interès per llegir? Per formar-nos? Per fer de la informació quelcom alliberador? Per fer de les lluites col·lectives comunitats de lluita que cresquen, que enxarxen? Realment reflexionem per millorar, o sols qüestionem per paralitzar?

Indymedia no és una element més de la societat de consum, no potser un mitjà al que venim per a conèixer els mals rotllos. Tot mitjà contrainformatiu ha de ser una eina més de lluita, no un espai per a ociosos consumidors de cultura alternativa que sols fan que recrear-se de forma decadent.

Mentre l'horitzontalitat d'Indymedia servisca per llençar merda des de l'ordinador de casa, ajudem a aixafar els nostres espais. Pensem en la responsabilitat dels nostres actes, en les conseqüències del que escrivim, actuem de nou des de la calma, des de l'anàlisi fred i serè.

Quan les coses no funcionen com ens agradarien cal parar-se a pensar críticament que podem fer per millorar. Per superar els mals temps de la forma més adient cal reflexionar des de la crítica que qüestiona i també des de l'autocrítica que ens millora.

Així doncs, recapacitem sobre Indymedia, un mitjà públic (també per als nostres enemics), i no convertim l´únic mitjà de comunicació que tenim per
presentar-nos a la societat (per a projectar les denúncies, les propostes, els análisis dels col·lectius), en un espai per a somatitzar-nos, per a manifestar els nostres impulsos, les nostres angoixes, els conflictes latents a l'interior dels moviments.

Davant la degradació d'Indymedia, davant els problemes als nostres espais, tots i totes som responsables per fer tots el possibles per dignificar-los. Si no com arribarem a sectors socials més amplis i alhora guanyarem en credibilitat pública? Si ja vivim en una ciutat hostil i poc favorable al canvi social, allò pitjor que podem fer és untar-nos en la desmoralització i viciar encara més l'aire contaminat que respirem. En un espai polític tan fràgil com el de la Plana, abans de doblegar-nos, millor obrim les finestres perquè correga aire fresc, i així viure els problemes que es presenten com a reptes dels que eixirem més sans i que ens faran més forts.

Sergi