Indymedia La Plana: Centre de mitjans independent

Em sembla que tenim una memòria un tant edulcorada del
passat de Castelló, i que magnifiquem la història dels
moviments socials locals. Potser hem passat un cicle de lluites amb
més “glamour”, i ara no són tan visibles les
resistències, però els problemes socials continuen, i
l'autoorganització també.

Les inèrcies de l'activisme sovint són un tant
incomprensibles. Que fa que en certes lluites coincidim tanta gent?
Que fa que ens considerem més importants quan sortim als
mitjans burgesos i en canvi no valorem el treball menys visible dels
moviments socials? Perquè considerem que els temps passats
sempre són millors quan avui en dia encara hi han exemples
enriquidors des de l'autoorganització i l'assemblearisme?

Mencionem el treball de la xarxa feminista, el seu interès
per mostrar formes d'analitzar el dia a dia dels moviments socials
des de nous paràmetres com el creixement en xarxa que mostra
el Rizoma. Així hem aprés que no podem valorar els
resultats de les nostres activitats amb els criteris propis del
sistema, en termes d'èxit i fracàs. Mencionem l'interès
de la Distri Comú per reflexionar des dels col·lectius
locals al voltant del “Treball”, amb la proposta d'una publicació
que aprofundisca al respecte. Mencionem l'interès del Grup de
suport als presos per palesar les injustícies de la privació
de llibertat, amb la marxa a la presó, amb el cinema d'estiu.
Mencionem al CSO La Nau per fer de l'okupació una lluita
antiautoritària que planteja l'okupació com una
pràctica amb una ideologia més treballada i un mode de
vida més coherent amb l'ideal de societat al que aspirem.

Recordem que en aquest sentit Indymedia és una iniciativa
que va nàixer al 2003 per articular un teixit social fortament
desfragmentat, per donar visibilitat a les poques experiència
locals, i durant un període prou llarg ha fet la seua funció
complint els objectius per als que va nàixer.

Malauradament, és cert que des de fa un temps Indymedia la
plana s'està convertint en una eina desvirtuada. Però,
no és una novetat que hi haja qui sols l'usa per a queixar-se
i destruir al "contrincant" polític, i que altres
sols participen per sentenciar càtedra sobre realitats que
desconeixen. Hi ha una baixa participació en la publicació
oberta, i qui publica, freqüentment ho fa amb continguts
trivials, que no aprofundeixen en les causes dels problemes, i no
analitzen la feina dels col·lectius.

Cal recordar que aquests fenòmens han provocat trencaments
molt profunds entre sectors que compartien objectius-pràctiques
des del naixement de la xarxa Indymedia, i que després de 5
anys d'Indymedia de la Plana, estan copant la columna dreta i els
seus debats. A poc a poc els usos que fan certes persones estan
aconseguint que quan entres a Indymedia a assabentar-te del que es
cou per Castelló, t'entren ganes de llegir la premsa burgesa.
Per descomptat, així no aportem res a la societat alternativa
a que aspirem.

Qualsevol persona que vulga involucrar-se contra les injustícies
del sistema cal que s'implique amb l'entorn i amb les lluites que es
desenvolupen. Protestar és alterar l'ordre, oposar-se és
enfrontar-se. Ja en tenim prou d'usos de la publicació
oberta que sols fan que posar pals a les rodes, que no construeixen,
que sols serveixen al sensacionalisme, a que les converses giren al
voltant d'anècdotes, de xafardejos, de rumors, de pintades,
que es fomente el mal rotllo, els diàlegs de sords, les ganes
de separar i de parlar sense escoltar.

És una llàstima que fem de l'únic mitjà
dels col·lectius oposats al sistema una eina per buscar les
errades dels “altres”, un instrument per a criminalitzar als que
no ens agraden. L'anonimat que permet Indymedia, la virtualitat del
debat, sols està contribuint a la infantilització de
les lluites. On queda l'interès per llegir? Per formar-nos?
Per fer de la informació quelcom alliberador? Per fer de les
lluites col·lectives comunitats de lluita que cresquen, que
enxarxen? Realment reflexionem per millorar, o sols qüestionem
per paralitzar?

Indymedia no és una element més de la societat de
consum, no potser un mitjà al que venim per a conèixer
els mals rotllos. Tot mitjà contrainformatiu ha de ser una
eina més de lluita, no un espai per a ociosos consumidors de
cultura alternativa que sols fan que recrear-se de forma decadent.

Mentre l'horitzontalitat d'Indymedia servisca per llençar
merda des de l'ordinador de casa, ajudem a aixafar els nostres
espais. Pensem en la responsabilitat dels nostres actes, en les
conseqüències del que escrivim, actuem de nou des de la
calma, des de l'anàlisi fred i serè.

Quan les coses no funcionen com ens agradarien cal parar-se a
pensar críticament que podem fer per millorar. Per superar els
mals temps de la forma més adient cal reflexionar des de la
crítica que qüestiona i també des de l'autocrítica
que ens millora.

Així doncs, recapacitem sobre Indymedia, un mitjà
públic (també per als nostres enemics), i no convertim
l´únic mitjà de comunicació que tenim per
presentar-nos a la societat (per a projectar les denúncies,
les propostes, els análisis dels col·lectius), en un
espai per a somatitzar-nos, per a manifestar els nostres impulsos,
les nostres angoixes, els conflictes latents a l'interior dels
moviments.

Davant la degradació d'Indymedia, davant els problemes als
nostres espais, tots i totes som responsables per fer tots el
possibles per dignificar-los. Si no com arribarem a sectors socials
més amplis i alhora guanyarem en credibilitat pública?
Si ja vivim en una ciutat hostil i poc favorable al canvi social,
allò pitjor que podem fer és untar-nos en la
desmoralització i viciar encara més l'aire contaminat
que respirem. En un espai polític tan fràgil com el de
la Plana, abans de doblegar-nos, millor obrim les finestres perquè
correga aire fresc, i així viure els problemes que es
presenten com a reptes dels que eixirem més sans i que ens
faran més forts.

Sergi.